Fills de l'home

Fills de l'home

L'alquimista

Pròleg

" Ell, enmig de la foscor eterna, somiava.

Va somiar en núvols, rius, llacs, en muntanyes, pedres; va somiar en boscos obscurs i negres profunditats, va veure la vida, i la vida el veié a ell; al seu davant una a una s'encengueren les estrelles i allà on la foscor havia prevalgut des de temps immemorials, es va fer la llum.
Tot d'una, enmig del seu dolç somni, escoltà una remor tènue, llunyana; el lament de dos nounats que, desemparats, ploraven.
I llavors va despertar..."