Mar

Sovint somio que sóc a la platja

el sol a l'espatlla, la gran mar davant

sovint dormint m'acarona l'oratge

notant sorra molla sota els peus descalçs.

En la brisa marina s'escolta un missatge

una veu trencada, un dol un gran plany,

un gemec perdut, una veu espantada,

uns mots oblidats en la boira dels anys.

Escolta i recorda aquest meu missatge

escolta i recorda't d'aquell jo oblidat

d'un somni perdut, d'una veu acallada

escolta i recorda i reprèn el combat.

Que jo sóc aquell qui lluitant amb la fosca

va veure la llum com s'anava apagant

sóc el somiador, sóc la bala perduda,

sóc la flama apagada i el cor congelat.

Escolta el que et dic i aprèn del missatge

aprèn del que sap i reprèn el combat

que la teva arma en sigui el coratge

quan la sang és jove el cor viu lluitant.

(Myself)