Tot allò que no diré

Allò que us voldria dir no es pot dir amb paraules;
aquestes són com fins borrallons de neu,
que cauen dansant inconscientment vers la seva fi
quan la tempesta tot just desperta.

Llibertat, Igualtat, Dignitat... bells mots però efímers, volubles,
infidels fins al punt que, de pronunciar-los,
un no sap si acabant el mot aquest seguirà vigent.
Tant és així, que no els diré; i me'n disculpo... i me'n planyo.

Hi ha tant per dir, i tant per fer... i costa tant posar-s'hi.
Solament amb un verb aturar totes les guerres... Oh, amic Estimar.
No seria, potser, el més feliç jorn dels poetes?
Potser no fóra el més joiós dels jorns?
Però, malauradament, allò que us vull dir només es pot intuir en les paraules...
...