Redempció

Hi ha vegades en que hom ha de fer balanç de la seva vida; a voltes perquè li resulta plaent, a voltes necessari, però tot sovint tot fent-lo hom descobreix sensacions i pensaments, situacions i accions que havien restat inadvertides en el seu moment però que, un cop recordades (la veritat és que no és fàcil, recordar, sobretot allò en que hom ha errat tot i saber-ho, i al voltant del qual ha teixit una teranyina de mitjes veritats o mentides senceres per tal d'ocultar-se a un mateix els propis errors) ens provoquen la reacció que haurien d'haver-nos provocat de bell antuvi, i reaccionem eclècticament i rauda, però, malgrat tot, ho fem tard, i en això rau el nostre dol.

Per què? Per què, quan hom fa balanç del temps viscut, sentim la insadollable necessitat de demanar disculpes a tothom a qui hem faltat i no només d'una manera flagrant, ans el nostre cor s'omple de quelcom similar a la tendresa i fins i tot les ferides més insignificants que haguem pogut cometre intentem de guarir, o com a mínim d'embatumar amb un bàlsam que, pel temps i la distància, resulta absolutament innecessari?

Crec que per la redempció. M'explicaré: Cada pecat, cada falta, cada ferida que inflingim se'ns ens afecta a nosaltres d'una forma mil cops magnificada que la falta original, crea un corrent d'aire que inflama les brases que tots duem parcialment enceses a l'ànima i al cor i fa que aquestes renovin llur abrasió, fet que ens desgasta tant com a individus com a éssers humans. I només hi ha una forma, que fins i tot resulta parcialment inútil si no és sincera, de tancar la finestra i deixar altre cop les brases latents, i aquesta forma és el perdó. Per això som tant proclius a demanar-ne, perquè és l'única forma que ens ha disposat la natura per tal de poder viure en una societat demencial sense que acabem tots per sucumbir a la pena i ens transformem en espectres autocompassius que vagaregen patèticament pels carrers udolant pels errors comesos. I l'única forma de redempció possible, és ésser perdonats, i ésser-ho sincerament, ja que només d'aquesta forma obtenim la redempció als nostres propis ulls i podem tornar, altra vegada, a somriure.



Cançó del dia: S'ha acabat, Els pets