La cançó de les balances

Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya.
Tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases.
I al matí des de la torre
cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava;
perquè de comptar en sabia,
però amor no li'n quedava:
cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
Vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó
amb veu trista, però clara. (bis)

"¿Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases;
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
¿Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pesi amb les balances?

"El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades;
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten. (bis)



Gran cançó, aquesta.