Diari (primer dia) 18/12/2006
Bé, primer de tot permeteu-me matitzar l'expressió de "diari" que apareix al títol, car de diari no tindrà ni la freqüència aquesta meva nova " publicació periòdica de pensaments i reflexions"; no obstant, procuraré com bonament pugui que sigui regularment actualitzada.
Una nova nit insomne em retorna ecos de pensaments malauradament massa coneguts, i reviu emocions les quals m'agradaria enterrar profundament en un passat distant; però no puc, i, d'aquesta forma, una sola paraula és capaç de despertar sentiments funestos i ressucitar antigues bubotes.
El mòbil ha callat durant tota la tarda, deixant-me immers en la meva soletat mentre eixorcs pensaments em desdibuixen la mirada, moments en els que sols un "et recordo" de la persona més insospitada és capaç d'espantar els fantasmes que poblen malintencionats el meu cor.
El dia ha estat fred i infecund, el sentit de la vida se m'escapa mentre escric aquests quatre mots amb l'esforç de tot l'ingeni que encara em resta, i em disposo a retornar, un dia més, abatut, a la tomba de ciment cru i malenconiòs on discorre des de fa mesos la meva dissortada existència entre parets de pedra blanca, llençols revolts i notòria absència.
Cançó del dia: "Everything burns", Ben Moody & Anastasia
Fotografia del dia:
Una nova nit insomne em retorna ecos de pensaments malauradament massa coneguts, i reviu emocions les quals m'agradaria enterrar profundament en un passat distant; però no puc, i, d'aquesta forma, una sola paraula és capaç de despertar sentiments funestos i ressucitar antigues bubotes.
El mòbil ha callat durant tota la tarda, deixant-me immers en la meva soletat mentre eixorcs pensaments em desdibuixen la mirada, moments en els que sols un "et recordo" de la persona més insospitada és capaç d'espantar els fantasmes que poblen malintencionats el meu cor.
El dia ha estat fred i infecund, el sentit de la vida se m'escapa mentre escric aquests quatre mots amb l'esforç de tot l'ingeni que encara em resta, i em disposo a retornar, un dia més, abatut, a la tomba de ciment cru i malenconiòs on discorre des de fa mesos la meva dissortada existència entre parets de pedra blanca, llençols revolts i notòria absència.
Cançó del dia: "Everything burns", Ben Moody & Anastasia
Fotografia del dia:
posted by Alaborn at 2:17 AM
4 Comments:
Respon-me una simple pregunta,
¿Si sabessis amb tota certesa que amb el teu sofriment etern tota la humanitat sería feliç per sempre, si aparagués un déu que et garantís que el teu dolor borraría la resta de mals del món, acceptaríes?
¿I si només fos una part de la humanitat?
¿I si només fos una persona, LA persona?
¿Acceptaríes el que fos per donar el que vols que altres rebin?
Si estiguessis sol en la teva dissort, voldríes saber d'algú que també se sent perdut, d'algú que viu atrapat en les mateixes parets que tu? O preferíries seguir estant segur de la teva unicitat?
Com a mínim des del meu punt de vista (no sé què contestarà en Nadal), no puc fer-me aquestes reflexions ja uqe suposarien una violació de la meva estructura ideològica i el meu pensament més íntim. Això és que, si no crec en l'existència de Déu, no puc per lògica creure en l'eternitat entesa des d'un punt de vista místic i/o religiós. És en aquest sentit que jo no em puc fer aquestes reflexions perquè careixerien de sentit per a mi.
En tot cas, i des d'un punt de vista material, el sacrifici personal per la comunitat és una opció individual perfectament legítima i digna.
Salut!
Joan Mas
No pregunto si es legitima i digna, pregunto si la faríeu, per algú
Possiblement si.
Post a Comment
<< Home