Com un arbre nu

"Nu, com un desmai que enmig l'hivern
tremola amb la glacial ventada,
puix que la tardor n'ha esgrogueït el verd
i la tramuntana n'ha esfullat les branques.

Nu com en el primer gemec.
Tancat entre parets blanques
observant perplex el meu llit desert
i buscant consol en la llum de l'alba.

Nu, despullat de seny i d'il·lusió,
i un ferro roent que em travessa el cor,
sense el teu calor
fins l'infern es glaça."

(Myself)