Una nit qualsevol...
Mentre es descorda a correcuita l'últim botó d'aquella camisa que tant li agrada i tan bé li remarca unes corbes de per si soles notablement esveltes, es digna a permetre's un instant, un segon tan sols, per reflexionar en com ha arribat fins aquella situació.
Una música alta, monòtona, amorfa, com un ressó sorgit de la nit dels temps capaç de despertar la vessant més animal de l'essència humana, un crescendo embriagador, anihilador de la raó i magnificant dels sentits; el tacte llis, glaçat i humit, de la copa del seu "Gin tònic" de sempre contrastant amb la calor humida i en certa manera estimulant que, junt amb la dansa frenètica, li perla la pell d'unes diminutes i iridiscents gotetes de suor.
La gran sala resta atapeïda de gent, el ròssec dels cossos és continu i sembla que el món s'hagi de delimitar amb els quatre o cinc individus que ballen al seu voltant entelats per un vel de fum de tabac mesclat amb el mal dissimulat perfum de la Marihuana. Com una presa enmig dels lleons, recorda que ha pensat, divertida. Bé, doncs, així que ballarem amb la mort i ens en riurem quan despunti el dia. El ritme s'intensifica, i ella es contorça sensualment tot prenent un manyoc dels seus preciosos cabells negres, uns cabells llargs i sedosos, recargolats en sí mateixos de manera natural, que, d'ésser el món un altre i el temps hagués romàs en els Bells Anys, haurien estat el motiu de cant per a gran quantitat de poetes amorosos.
No flirteja massa amb cap dels nois que se li acosten, però tampoc és que els esbandeixi a la primera. Somriu, coqueta, i llavors s'apropa un xic més, no tant com perquè la seva decència resulti ultratjada amb aquest lleu contacte però suficient com perquè l'afortunat pugui notar el contacte de les seves esculturals corbes cobertes només a mitges per la camisa vaporosa i la minifaldilla. Li plau de refregar el seu baixventre, tot realitzant un seguit de moviments que de tant sensuals no poden ésser titllats d'obscens ans sí de pràcticament divins, amb el del seu ballarí momentani, i somriu per sí mateixa en notar l'erecció d'aquest per sobre els pantalons.
Cinc minuts i llestos, pensa, divertida; i encara es diverteix més en refusar les cada vegada més lascives proposicions dels desenganyats pretendents.Aquests jocs s'han acabat amb ell, avui.No ballava, no bevia, no flirtejava, i pareixia estar a una gran distància en l'espai i el temps, solitari entremig de la gran sala, recolzat d'esquena a una columna tot fumant amb elegància, cigarreta en mà. I mirant-la, mirant-la fixament i intensa amb aquells ulls que pareixien despullar-la des d'aquell primer moment. Ni un gest, ni un assentiment, ni un somriure. Únicament, mirant-la. La promesa amagada rera aquells ulls l'ha fet sentir humida, l'ha excitat com les cent carícies o les mil paraules més ardents no podrien aconseguir. Un tremolor ha recorregut la seva espinada i la seva ment s'ha omplert d'una mescla d'imatges passades i somnis incomplerts que encara l'ha excitat més i més. L'interès ha donat lloc a la passió, i el simple joc s'ha abandonat en mans del desig, la seva humanitat ha sucumbit finalment a l'animal i s'ha adonat que en realitat els que la voltaven no eren lleons, sinó hienes: somrients, simples, obtusos... però el lleó, el veritable lleó, no somriu com un ximplet, no utilitza fòrmules tantes vegades escoltades com un simple, no ho torna a provar una vegada i una altra, intentant en cada moment posar la grapa damunt la seva atractiva pell olivàcia... El veritable lleó espera, pacient, perquè ell es trobava per damunt dels afers mundans de les hienes, i, en el fons, s'adona que ell sap que la podria tenir a l'instant que vulgui... Sí, ella no és una hiena, que mengin carronya o es fotin una palla! Ella és una lleona i sap quin és el seu lloc...I després, boira.
No recorda la presentació, no recorda les primeres paraules, fins dubta que n'haguessin intercanviat cap: es pregunta a sí mateixa si no hauria estat només amb les mirades que s'han entès i estimat en silenci davant tota la gernació, si les seves ànimes, traspuant els ulls i els llavis, s'han unit ja en un llaç irrompible al bell mig d'aquella sala carregada de feromones. És més, en el fons ni li importa. Pot ser que fins i tot no sàpiga el nom d'aquell qui ara jau nu al llit tot esperant-la delerós, i si el sap, ja el recordarà l'endemà. Ara té un afer entre mans i no malgastarà el seu preciós temps en subtileses....
Finalment, l'últim botó de la camisa cedeix, mostrant tot allò que prometia de bell antuvi i més. Avui la lleona ha sortit de caça i sadollarà la seva fam de carn humana...
Una música alta, monòtona, amorfa, com un ressó sorgit de la nit dels temps capaç de despertar la vessant més animal de l'essència humana, un crescendo embriagador, anihilador de la raó i magnificant dels sentits; el tacte llis, glaçat i humit, de la copa del seu "Gin tònic" de sempre contrastant amb la calor humida i en certa manera estimulant que, junt amb la dansa frenètica, li perla la pell d'unes diminutes i iridiscents gotetes de suor.
La gran sala resta atapeïda de gent, el ròssec dels cossos és continu i sembla que el món s'hagi de delimitar amb els quatre o cinc individus que ballen al seu voltant entelats per un vel de fum de tabac mesclat amb el mal dissimulat perfum de la Marihuana. Com una presa enmig dels lleons, recorda que ha pensat, divertida. Bé, doncs, així que ballarem amb la mort i ens en riurem quan despunti el dia. El ritme s'intensifica, i ella es contorça sensualment tot prenent un manyoc dels seus preciosos cabells negres, uns cabells llargs i sedosos, recargolats en sí mateixos de manera natural, que, d'ésser el món un altre i el temps hagués romàs en els Bells Anys, haurien estat el motiu de cant per a gran quantitat de poetes amorosos.
No flirteja massa amb cap dels nois que se li acosten, però tampoc és que els esbandeixi a la primera. Somriu, coqueta, i llavors s'apropa un xic més, no tant com perquè la seva decència resulti ultratjada amb aquest lleu contacte però suficient com perquè l'afortunat pugui notar el contacte de les seves esculturals corbes cobertes només a mitges per la camisa vaporosa i la minifaldilla. Li plau de refregar el seu baixventre, tot realitzant un seguit de moviments que de tant sensuals no poden ésser titllats d'obscens ans sí de pràcticament divins, amb el del seu ballarí momentani, i somriu per sí mateixa en notar l'erecció d'aquest per sobre els pantalons.
Cinc minuts i llestos, pensa, divertida; i encara es diverteix més en refusar les cada vegada més lascives proposicions dels desenganyats pretendents.Aquests jocs s'han acabat amb ell, avui.No ballava, no bevia, no flirtejava, i pareixia estar a una gran distància en l'espai i el temps, solitari entremig de la gran sala, recolzat d'esquena a una columna tot fumant amb elegància, cigarreta en mà. I mirant-la, mirant-la fixament i intensa amb aquells ulls que pareixien despullar-la des d'aquell primer moment. Ni un gest, ni un assentiment, ni un somriure. Únicament, mirant-la. La promesa amagada rera aquells ulls l'ha fet sentir humida, l'ha excitat com les cent carícies o les mil paraules més ardents no podrien aconseguir. Un tremolor ha recorregut la seva espinada i la seva ment s'ha omplert d'una mescla d'imatges passades i somnis incomplerts que encara l'ha excitat més i més. L'interès ha donat lloc a la passió, i el simple joc s'ha abandonat en mans del desig, la seva humanitat ha sucumbit finalment a l'animal i s'ha adonat que en realitat els que la voltaven no eren lleons, sinó hienes: somrients, simples, obtusos... però el lleó, el veritable lleó, no somriu com un ximplet, no utilitza fòrmules tantes vegades escoltades com un simple, no ho torna a provar una vegada i una altra, intentant en cada moment posar la grapa damunt la seva atractiva pell olivàcia... El veritable lleó espera, pacient, perquè ell es trobava per damunt dels afers mundans de les hienes, i, en el fons, s'adona que ell sap que la podria tenir a l'instant que vulgui... Sí, ella no és una hiena, que mengin carronya o es fotin una palla! Ella és una lleona i sap quin és el seu lloc...I després, boira.
No recorda la presentació, no recorda les primeres paraules, fins dubta que n'haguessin intercanviat cap: es pregunta a sí mateixa si no hauria estat només amb les mirades que s'han entès i estimat en silenci davant tota la gernació, si les seves ànimes, traspuant els ulls i els llavis, s'han unit ja en un llaç irrompible al bell mig d'aquella sala carregada de feromones. És més, en el fons ni li importa. Pot ser que fins i tot no sàpiga el nom d'aquell qui ara jau nu al llit tot esperant-la delerós, i si el sap, ja el recordarà l'endemà. Ara té un afer entre mans i no malgastarà el seu preciós temps en subtileses....
Finalment, l'últim botó de la camisa cedeix, mostrant tot allò que prometia de bell antuvi i més. Avui la lleona ha sortit de caça i sadollarà la seva fam de carn humana...
posted by Alaborn at 2:08 PM
2 Comments:
This comment has been removed by the author.
feia molt de temps que no llegia unes paraules que es moveren amb tanta fluidesa...eixes descripcions tant completes que t'endinsen paraula a paraula en la historia...simplement fantàstic! una llàstima que no poder disfrutar més d'aquestes paraules....aquesta història te color ..
:)
Aforsa
Post a Comment
<< Home