Coca Kola (ho escric així perquè sinó hi ha el tema del copyright)
Atenció, qui pateixi transtorns cardíacs, qui s'estressi fàcilment o a la gent que el metge ha recomanat repòs i no tenir emocions intenses, que no llegeixi. Qui simplement hagi d'anar al labavo... coy, que hi vagi, que tampoc tardaran tant a llegir això.
No heu sentit mai a parlar de la teoria de les llaunes de cocacola¿? No heu mirat al vostre veí quan surt al carrer i que, misteriosament, us adoneu que no sap somriure ni dir-vos bon dia, com si de cop i volta hagués oblidat els deu anys que teniu de veïnatge i només fa que remugar en veu baixa frases inconnexes relacionades amb no sé quins preus o de gent que ni tant sols coneixeu? ¿No heu estat mai al súpermercat, davant els prestatges, i us heu sentit temptats a comprar totes i cada una de les coses que figuren en ells, sense plantejar-vos la seva utilitat? I no ho heu fet alguna vegada?
Aquests i molts altres successos, corroborats arreu del món, han induït als científics a presentar la teoria de la llauna de coca kola. Sí, amics meus, la llauna de coca kola, aquest desconegut que és utilitzat i després descartat per la nostra societat milions de vegades al dia per milions d'inconscients ciutadans.
Que on és el problema? Aquest és un tema difícil de debatre amb les ments no il·luminades, però es creu que aquestes llaunes de coca kola es van dipositant sota terra, o ja s'hi han dipositat, totes allà, esperant el seu moment, pacients, aguardant en que els incauts humans s'oblidin del perill que suposen com han fet fins ara, maquinant i confabulant...
La veritat és que s'equivoquen, que, per inversemblant que això pugui semblar, ja ha passat, les llaunes de coca kola ja han posat en marxa el seu pla. Alguns, com un servidor, som capaços de veure més enllà de la nostra societat i trobar-nos que, fora d'aquesta bombolleta de benestar efímer i trencadís, no hi ha res; fins i tot la gent no tocada pel do ha vist alguna vegada coses en la seva vida que no quadraven, però no ens hem atrevit mai a indagar en elles; les hem atribuït a déus distants i indiferents, divinitats sense rostre per amagar els nostres terrors, però no, companys, no, nosaltres, els tocats, veiem la veritat.
Alguns de nosaltres, com per exemple, els germans Watchousky, han intentat mostrar el complot a la humanitat mitjançant el cinema (libera tu mente i coses per l'estil, com un pavo de màscara blanca) però ningú no se'ls ha pres seriosament.
La humanitat no aprèn dels seus errors.
No aprenem d'allò en que ens equivoquem, i ara vivim esclaus; sí, companys de cautiveri, esclaus de l'opressor més gran que hagi poblat aquest planeta, les llaunes de coca kola. Han entrat a la nostra ment, controlant-nos, tapant-nos els ulls del món en el que vivim, creant una falsa il·lusió de somni, un somni que pot canviar segons els designis dels nostres indiferents i mecànics amos, perquè, en realitat, ens necessiten, necessiten de la força de la massa popular, ja que per sí soles només són això, llaunes de coca kola que no es poden reproduir, en canvi, amb l'ajuda de les adormides masses, cada dia el seu nombre, i el seu poder, augmenta poc a poc però de manera constant.
Per això escric aquí, per fer veure a la meva espècie que hem de lluitar, que no ens hem de deixar dominar per les llaunes, que hem d'intentar buscar la nostra llibertat, i que si cal, podrem aprendre a prescindir d'elles, de les llaunes de coca kola símbol i bandera de la nostra societat oprimida.
Sé que aquest text serà motiu de burla i escarni envers la meva persona, sé que les generacions futures llegiran això i pensaran que tant sols sóc un nou profeta de l'apocalipsi, però, com he dit abans, també sé que la humanitat no aprèn dels seus errors...
Gent, una tonteria, no? Dons ara llegiu-lo des d'un punt de vista diferent, el meu punt de vista, els que em coneixeu ja sabreu quin és, els que no... podeu intentar buscar la vessant no còmica de la història, podeu intentar veure reflectida la societat en els ulls d'aquells que s'estima més que li diguin boig en un món de bojos i no ser tant sols un boig sense etiqueta més.
Potser hi descobriu coses que fan pensar i tot.
No heu sentit mai a parlar de la teoria de les llaunes de cocacola¿? No heu mirat al vostre veí quan surt al carrer i que, misteriosament, us adoneu que no sap somriure ni dir-vos bon dia, com si de cop i volta hagués oblidat els deu anys que teniu de veïnatge i només fa que remugar en veu baixa frases inconnexes relacionades amb no sé quins preus o de gent que ni tant sols coneixeu? ¿No heu estat mai al súpermercat, davant els prestatges, i us heu sentit temptats a comprar totes i cada una de les coses que figuren en ells, sense plantejar-vos la seva utilitat? I no ho heu fet alguna vegada?
Aquests i molts altres successos, corroborats arreu del món, han induït als científics a presentar la teoria de la llauna de coca kola. Sí, amics meus, la llauna de coca kola, aquest desconegut que és utilitzat i després descartat per la nostra societat milions de vegades al dia per milions d'inconscients ciutadans.
Que on és el problema? Aquest és un tema difícil de debatre amb les ments no il·luminades, però es creu que aquestes llaunes de coca kola es van dipositant sota terra, o ja s'hi han dipositat, totes allà, esperant el seu moment, pacients, aguardant en que els incauts humans s'oblidin del perill que suposen com han fet fins ara, maquinant i confabulant...
La veritat és que s'equivoquen, que, per inversemblant que això pugui semblar, ja ha passat, les llaunes de coca kola ja han posat en marxa el seu pla. Alguns, com un servidor, som capaços de veure més enllà de la nostra societat i trobar-nos que, fora d'aquesta bombolleta de benestar efímer i trencadís, no hi ha res; fins i tot la gent no tocada pel do ha vist alguna vegada coses en la seva vida que no quadraven, però no ens hem atrevit mai a indagar en elles; les hem atribuït a déus distants i indiferents, divinitats sense rostre per amagar els nostres terrors, però no, companys, no, nosaltres, els tocats, veiem la veritat.
Alguns de nosaltres, com per exemple, els germans Watchousky, han intentat mostrar el complot a la humanitat mitjançant el cinema (libera tu mente i coses per l'estil, com un pavo de màscara blanca) però ningú no se'ls ha pres seriosament.
La humanitat no aprèn dels seus errors.
No aprenem d'allò en que ens equivoquem, i ara vivim esclaus; sí, companys de cautiveri, esclaus de l'opressor més gran que hagi poblat aquest planeta, les llaunes de coca kola. Han entrat a la nostra ment, controlant-nos, tapant-nos els ulls del món en el que vivim, creant una falsa il·lusió de somni, un somni que pot canviar segons els designis dels nostres indiferents i mecànics amos, perquè, en realitat, ens necessiten, necessiten de la força de la massa popular, ja que per sí soles només són això, llaunes de coca kola que no es poden reproduir, en canvi, amb l'ajuda de les adormides masses, cada dia el seu nombre, i el seu poder, augmenta poc a poc però de manera constant.
Per això escric aquí, per fer veure a la meva espècie que hem de lluitar, que no ens hem de deixar dominar per les llaunes, que hem d'intentar buscar la nostra llibertat, i que si cal, podrem aprendre a prescindir d'elles, de les llaunes de coca kola símbol i bandera de la nostra societat oprimida.
Sé que aquest text serà motiu de burla i escarni envers la meva persona, sé que les generacions futures llegiran això i pensaran que tant sols sóc un nou profeta de l'apocalipsi, però, com he dit abans, també sé que la humanitat no aprèn dels seus errors...
Gent, una tonteria, no? Dons ara llegiu-lo des d'un punt de vista diferent, el meu punt de vista, els que em coneixeu ja sabreu quin és, els que no... podeu intentar buscar la vessant no còmica de la història, podeu intentar veure reflectida la societat en els ulls d'aquells que s'estima més que li diguin boig en un món de bojos i no ser tant sols un boig sense etiqueta més.
Potser hi descobriu coses que fan pensar i tot.
posted by Alaborn at 6:09 AM
2 Comments:
Està molt bé la reflexió, crec que tothom (bé algú dels no tocats) no ho entendrà però és clar el missatge, és la realitat en la que vivim. No tinc paraules, t'ha quedat genial! Cuida't!!!
mmm...coca kola, la sensació del tacte metalic a les mans, fred pero agradable, i notar les gotes com cauen fins acarisiar els teus dits, per despres obrir-la lentament...ah, aquell soroll es com el cantar de les sirenes "click" acompanyat de la remor del gas escapant'se "pshh...", notar la flaire de la cafeina en l'aire i acostar'se la llauna lentament per notar el pessigolleig a la llengua...mmm...¡ah!¡hola! jo pesava per aqui...(jeje)
com no no podia faltar alguna paranoia relacionada amb la coca kola, pero i la pepsy? XD
bé, només volia saludar ^^
salut
P.D: a mi no m'agrada la coca kola, de fet, deixa la boca seca i te un gust massa metalic, no fa la funció de refresc...que s'esperaven d'un xerop...
Post a Comment
<< Home